Des de 1538

La il·lusió i l'entusiasme de 500 anys d'esforç col·lectiu
Home » Espectacle » Història

Olesa de Montserrat, a través de la seva Passió, és el marc des d’on es contempla una bella tradició que ha anat passant durant gairebé cinc segles de pares a fills fins a esdevenir un espectacle de primer ordre.

La primera referència escrita la tenim documentada l’any 1538. Amb el pas del temps, la tradició va esdevenir un important espectacle teatral, patrimoni del nostre país, que ha transcendit amb escreix allò que en origen era vinculat al període de Setmana Santa a Catalunya.

La Passió d’Olesa és la primera passió que va ser guardonada amb la Creu de St. Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any 2002.

Un breu repàs a cinc segles d’història

La Passió d’Olesa es va representar, durant el segle XVI, en l’àmbit urbà i com a cerimònia cívica, però després de ben bé un segle, l’església reconduí la representació dins del temple, cosa que li permeté una major vigilància, audiència i prestigi.

En l’època moderna, si es mantenen aquestes representacions, és gràcies a la tenacitat popular, perquè les instàncies eclesials en buscaven reiteradament la prohibició.

Cap al 1840, l’alcalde d’Olesa va tancar la sala o petit teatre situat damunt del llavors ajuntament, on hi actuaven un grup d’aficionats al teatre. El rector li havia demanat que prohibís les actuacions d’aquest grup perquè no feien només obres religioses.

La companyia d’aficionats, doncs, va quedar-se sense local i amb l’ajuda de molta gent del poble, i d’algunes famílies barcelonines, es va construir el Teatre Principal (1847).

A principis del segle XX es va construir un nou local, el Círcol, i s’inicià una forta competència entre ambdós locals. L’any 1919, el Teatre Principal va deixar de representar La Passió però cinc anys després, amb la construcció d’un nou teatre conegut com “El Salistes” (avui Teatre Olesa), Olesa tornaria a tenir dues passions.

De 1936 a 1939 La Passió va deixar de representar-se a causa de la Guerra Civil Espanyola. L’any 1940 es van reempendre les representacions en un sol teatre, el Teatre Olesa.

L’any 1951, per desavinences amb l’arrendatari del Teatre Olesa, el Patronat de La Passió es veu obligat a abandonar-lo i a fer les representacions a l’antic teatre del Círcol, que ja no complia els requisits necessaris. Acabada la temporada, el patronat va decidir enderrocar el Círcol i construir al mateix terreny el Gran Teatre de La Passió, amb aforament per a 2.500 espectadors

El dia 23 de febrer de 1983, pocs abans d’iniciar la temporada, un incendi va destruir el Gran Teatre de La Passió. La Passió d’Olesa, però, no es va deixar de representar. S’escenificaren unes quantes escenes al barri antic de la vila i al Teatre Olesa, i es recuperà el text atribuït a fra Antoni de Sant Jeroni.

L’1 de maig de l’any 1987, gràcies a les aportacions econòmiques de les institucions, La Passió d’Olesa inaugurà el Nou Teatre de la Passió, per al qual es van crear altra vegada tots els decorats, el vestuari i l’escenografia. El resultat fou un espectacle totalment renovat i un edifici difícilment comparable a cap altre de Catalunya.

Si voleu ampliar la informació sobre la història de La Passió d’Olesa, consulteu aquest document.