Escenografia i vestuari

Els dissenys de l’escenografia, el vestuari i el muntatge són creació de l’escenògraf Pere Francesch i Subirana. Francesch tingué l’oportunitat de dissenyar una escenografia completa per a l’espectacle, ja que la que s’usava anteriorment havia estat destruïda per l’incendi del Gran Teatre de la Passió (1983). La nova escenografia dissenyada per Francesch es va estrenar el 1987, juntament amb el Nou Teatre.

Els decorats de La Passió d’Olesa són corporis (amb volum, tridimensionals) i compten amb nombrosos elements mòbils i polivalents que els donen una important versatilitat. També són variades les textures i materials amb què estan fets, per tal de simular marbre, maó o pedra, entre d’altres.

Si tirem la vista enrere, fou Josep Tobella i Galceran, director artístic de la Passió del Teatre Olesa dels anys 30, qui “va començar a tractar l’escenografia com un element important de l’espectacle, que calia posar a l’alçada de la resta”.  Un punt d’inflexió, però, va ser la renovació feta per l’escenògraf i director José Tamayo el 1968. Aquella escenografia es va perdre amb l’incendi de 1983 però, alguns conceptes, Francesch els recuperà i actualitzà per a la nova escenografia, en considerar que eren encara vàlids per al nou teatre.

Per a la construcció de l’escenografia ideada per Francesch es va comptar amb els germans Castells i Planas, de Cardedeu, i amb la participació, també, de gent d’Olesa.

El vestuari de La Passió, per la seva banda, està format per 1.300 peces, comptant tant les dels personatges principals com les del poble. L’any 2014 es va reestrenar vestuari, renovant més de 1.000 vestits, adequant-los a les necessitats actuals i conservant la versemblança històrica imposada per l’escenògraf Pere Francesch.