fbpx

Fons d'art

El patrimoni artístic de La Passió d'Olesa
Inici » Entitat » Fons d’art

Un llegat de més de 30 anys

Quan es va estrenar el nou teatre l’any 1987, la Passió, a través de diferents artistes de renom, va promoure una nova línia de cartells per a promocionar l’espectacle.

Gràcies a la seva contribució, la Passió d’Olesa va poder exportar una imatge de major modernitat més a joc amb l’espectacle que representa. Aquestes obres completen una valuosa col·lecció artística que creix temporada rere temporada i que suposa un esclat de diferents estils, tècniques i materials (acrílic, fotografia, pintura a l’oli, collage, carbó i llapis), i que s’ha convertit, a dia d’avui, en un patrimoni d’alt valor cultural per a l’art contemporani català.

 

Sard, Coll, Aballí, Gubern, Llopis, Armenter, Arumí, Pastor, Gonzalo, Montoya, Isern, Chancho, Puig, Muixart, Sala, Arranz Bravo, Artigau, Abelló, Borrell, Bartolozzi, Perejaume, Cuixart, Llimós, Hernádez-Pijuan, Guinovart, Clavé, Tàpies, Castells Planas, Llena, Ràfols Casamada, Subirachs, Viladecans, Fornas, Amat, Tharrats

2023: Joan-Pere Viladecans

Joan-Pere Viladecans és l’autor de l’obra per al cartell de la temporada 2023 de La Passió d’Olesa de Montserrat. Amb aquesta obra, Viladecans torna a ser el protagonista del cartell de La Passió, 35 anys després, ja que l’any 1987 va ser a ell a qui es va fer l’encàrrec de l’obra pel cartell de la primera temporada al Nou Teatre de La Passió, i que va suposar l’inici del Fons d’Art.

Com la versió renovada de l’espectacle, la creació per a la temporada 2023 de Viladecans li ha suposat una oportunitat de visitar la seva mateixa obra dècades després. Al cartell fa sortir a la llum la proposta de fa 35 anys, alhora que hi fa constar el pas del temps, tant per l’obra com per aquesta tradició centenària.

Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948) és pintor i gravador de formació autodidacta. Des del 1967 en què inicia la seva trajectòria, ha fet un llarg periple d’exposicions, tant a escala nacional com internacional. Sobre la seva obra, durant els anys vuitanta, quan rep el primer encàrrec de La Passió d’Olesa, es produeix una intensificació cromàtica, acompanyada d’una valoració pels contorns de les formes. Actualment, amb iconografies extretes del món orgànic, intenta explicar els interrogants de l’existència amb una obra fonamentalment monocromàtica.