Fons d'art

El patrimoni artístic de La Passió d'Olesa
Inici » Entitat » Fons d’art

Un llegat de més de 30 anys

Quan es va estrenar el nou teatre l’any 1987, la Passió, a través de diferents artistes de renom, va promoure una nova línia de cartells per a promocionar l’espectacle.

Gràcies a la seva contribució, la Passió d’Olesa va poder exportar una imatge de major modernitat més a joc amb l’espectacle que representa. Aquestes obres completen una valuosa col·lecció artística que creix temporada rere temporada i que suposa un esclat de diferents estils, tècniques i materials (acrílic, fotografia, pintura a l’oli, collage, carbó i llapis), i que s’ha convertit, a dia d’avui, en un patrimoni d’alt valor cultural per a l’art contemporani català.

 

Aballí, Gubern, Llopis, Armenter, Arumí, Pastor, Gonzalo, Montoya, Isern, Chancho, Puig, Muixart, Sala, Arranz Bravo, Artigau, Abelló, Borrell, Bartolozzi, Perejaume, Cuixart, Llimós, Hernádez-Pijuan, Guinovart, Clavé, Tàpies, Castells Planas, Llena, Ràfols Casamada, Subirachs, Viladecans, Fornas, Amat, Tharrats

2020: Tónia Coll

L’artista menorquina Tónia Coll (Ferreries, 1965) ha estat l’autora del cartell institucional de La Passió d’Olesa de la temporada 2020. Coll el va presentar el 7 de març a La Passió en una nova edició dels Diàlegs d’Art. L’acte va servir també per inaugurar l’exposició de l’obra de Coll que es podrà veure fins passada la Setmana Santa, a l’Espai d’Art del teatre (dissbtes i diumenges de 18 a 20h). 

El cartell de Coll parteix de la fotografia d’un dels vestits que s’utilitzen a l’espectacle, el de la Mare de Déu, i que Coll ha elevat a la categoria d’art després de donar-li un nou significat amb l’enquadrament i de brodar-li, a la manera d’un logotip de marca, una corona d’espines que reocorda un filat de punxes. Els personatges secundaris, la dona i referents de cartells anteriors de l’espectacle que formen part del Fons d’Art de La Passió d’Olesa han estat les bases sobre les quals s’assenta el cartell 2020.

Coll va presentar l’obra en el marc del 13è Diàleg d’Art coorganitzat entre la Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis i La Passió d’Olesa. L’artista menorquina –que és professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona- va explicar que en la visita al teatre durant la tardor va entrar al vestuari general i li van mostrar el vestit de la Mare de Déu, i en aquell mateix moment el cartell va començar a prendre forma. “Només l’he d’agafar i fer meu”, recordava dissabte del moment en què va veure un vestit que, segons assegura, conté una “concentració de dolors antics”.

Coll reflexionava durant el Diàleg d’Art que “tenia clar que el protagonista del meu cartell no seria Jesucrist. Si ho faig des del punt se vista d’una de dona, havia d’agafar un personatge femení”. “Segurament sí que l’agafo –el personatge de la Mare de Déu- perquè sigui una dona, però també la mare que té un paper secundari”, i afegia que “els personatges secundaris aguanten la història i l’aguanten d’una manera molt potent. Darrere la Mare de Déu hi ha molts silencis, hi ha silencis que arrosseguem molt fort, els de les dones silenciades”. Per a Coll els personatges secundaris tenen un paper rellevant en la seva visió artística i de fet a les obres exposades fins a mitjant abril al vestíbul del Teatre de La Passió d’Olesa són els grans protagonistes.
La creació de Tónia Coll també té referències a tres obres anteriors del Fons d’Art de La Passió d’Olesa que contenien “elements molt seductors per parlar a partir d’ells”. Segons Coll, a l’hora de donar vida al cartell 2020 va tenir molt presents els cartells de Perejaume – “pel fet de consciència del teatre, dels personatges, del fet interpretatiu”-; de Pep Montoya –que la va acompanyar en el Diàleg d’Art i de qui va destacar la corona d’espines, “un element tan ancestral que mereix que l’anem portant al nostre temps”-, i d’Ignasi Aballí –per la creació d’una creu a partir d’un element tan simple com un plec de paper, i que Coll transforma en una creu més antropomorfa, menys rígida, a partir de les línies del coll del vestit i la costura central que baixa pel pit.
A més d’explicar el procés creatiu del cartell 2020 de La Passió d’Olesa, Coll va parlar també de la seva obra –on la insularitat és un dels puntals juntament amb el feminisme, segons que ella mateixa va confessar- i de les peces exposades a l’Espai d’Art fins a mitjan abril.

Trajectòria artística de Tónia Coll

Nascuda a Ferreries el 1965, Coll va passar la infantesa i la joventut a l’illa, i després es va desplaçar a Barcelona, on va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Després d’una estada a la Bristol Polytechnics (UK), va fer els cursos de doctorat i va defensar a la mateixa Universitat la tesi Miquel Barceló. Insularitat i creació. La primera part de la tesi està publicada per l’editorial Columna, de Barcelona, 2000.

Actualment, Tónia Coll és professora titular al Departament d’Arts visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, dirigeix el grup d’innovació docent La construcció del relat en l’art contemporani.

Ha estat professora convidada a l’Accademia di Belle Arti de la Universitat Ca Foscari de Venècia (2014), a la Krakowska Akademia IM Andrzeja Frycza Modrzewskiego de Cracòvia (2015) a l’Accademia di Belle Arti de Nàpols (2017), la Facultade de Belas Artes de Lisboa (2018), i aquest curs 2019-20 a l’Accademia delle Belle Arti di Palermo.

La seva obra forma part de col·leccions privades i públiques, com la Universitat de Barcelona, el Consell Insular de Menorca, la Fundació Sa Nostra o la Fundació La Caixa, el Davis Museum, Centre d’Art Ca n’Oliver de Maó. Ha col·laborat gràficament en diversos llibres amb l’escriptor Joan Pons, Nàufrags (2007), Remant cap al sol (2010), Punxaguda (2013), Pedraules I, II i III (2016-17-18). Històries Naturals, text de Joan Pons, música de Jaume Coll i imatges de Tónia Coll (Editorial Brotons i Mercadal, 2019). És coautora del llibre Dimensions XX Genealogies femenines. Art, investigació i docència (2013), i Dimensions XX vol. II (2017) i el vol. III (2018). Ha publicat articles en revistes especialitzades sobre art i docència de l’art.

Entre les exposicions col·lectives i individuals, destaquen El cant de les sirenes, a la sala d’exposicions de Sa Nostra a Ciutadella, Menorca (1997); La flor i la presó a La Mola Fortalesa Isabel II de Maó, Menorca, (2010); Still life a la Casa Elizalde, Barcelona, (2013); Fem-art, Ca la Dona (itinerant) Barcelona (2015); Lenguajes en cuatro tiempos Galeria R_Z, Rzeszów, Polònia (2018); Hiebras de hielo y tiempo a l’Instituto Cervantes de Cracóvia, Polònia(2019).

Tutora dels artistes seleccionats a les residències Ciutat Subterrània de la Fundació Teatre Clavé i Mas Planella, a Tordera, durant el 2015 i 2016, ha estat també comissària de les exposicions Ciutat Subterrània 3 i 4 al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 2015 i 2016).

Entre 2019 i primers de 2020, ha participat en exposicions a la seva Menorca natal i a l’Hospitalet de Llobregat.