De 1538 a 1850

De 1538 a 1850

Les primeres notícies documentals de La Passió d’Olesa es remunten a l’any 1538.

Constitueix, doncs, una tradició d’arrel medieval perpetuada al llarg dels segles, tant a Olesa com a molts indrets d’Europa.

La Passió es va representar, durant el segle XVI, en l’àmbit urbà i com a cerimònia cívica, organitzada pel municipi i amb la concurrència de tota la població. Però després de ben bé un segle, l’església recondueix la representació a dins del temple, cosa que li permet una major vigilància, audiència i prestigi.

En l’època moderna, si es mantenen aquestes representacions, és gràcies a la tenacitat popular, perquè les instàncies eclesials en buscaven reiteradament la prohibició, com ho demostra la disposició episcopal de 1813, que afortunadament Olesa no va tenir en compte.

Es té constància que, al menys durant la primera meitat del segle XIX,
damunt de l’ajuntament de la Vila (l’actual parròquia), hi havia un petit teatre
o, si més no, una sala on es duien a terme representacions teatrals. El rector, molest per les representacions, va escriure una carta a l’alcalde demanant-li que prohibís les actuacions d’aquests aficionats al teatre, perquè no feien només obres religioses. L’alcalde va acceptar la petició del rector i la sala va ser clausurada al voltant de l'any 1840.

Per tant, la companyia d’aficionats va quedar-se sense local on poder
representar dignament les obres de teatre. I és aquí on sorgeix la necessitat de disposar d’un local degudament adequat. Amb l’ajuda de molta gent del poble, i d’algunes famílies barcelonines, es va construir el què l'any 1847 s’inauguraria amb el nom de Teatre Principal. La construcció d’aquest nou teatre els permetria, a partir d’aleshores, poder representar en un lloc digne totes aquelles obres no religioses que havien estat prohibides pel mossèn i l’alcalde.